WHISKYN'S - On -

Un clàssic... però m'agrada recuperar aquestes cançons... Aquesta, en particular, em transmet molta energia! I si a sobre has tingut l'ocasió de conèixer qui la canta... :) Masdéu, espero que fins aviat! Molta sort!

EL TERCER HOMBRE - Dile al sol -

El tercer hombre és el nom del grup de pop-rock format pels barcelonins Roger Rodés i Jordi Roquer. Aquesta cançó la podeu trobar a la seva carta de presentació: "Palabras a 8 bits". També canten en català! És la primera cançó que he escoltat aquest matí... Potser sóc rara, però la primera cançó que escolto quan em desperto moltes vegades em marca el rumb del dia...

Una nit especial...

De poc més em mato per fer la foto, però va valdre la pena, no? Us la penjo perquè no digueu que passo de passar les fotos i aquestes coses... ehhhh?? Sí, ho sé, les de reis estan pendents... jijiji! Va ser una nit especial!:)

FEIST - I feel it all -

Leslie Feist és una cantautora canadenca. Ha posat "banda sonora" a diferents espots i està molt ben considerada a nivell internacional... Aquí teniu una de les seves cançons. Genial, ja ho veureu! :)

Vallbi, Buski i Silvi en plena competició! :)

jejeje... L'havia de penjar pistatxos! Em sembla que encara estic empatxada... jejejejeje! Sort que no vaig ingerir aquesta cosa llarga i de colors... Impossible competir amb vosaltres! :) Que acabeu de passar una bona setmana!

CHET BAKER - Forever -

Aquesta va per tú! ;) Però millor que l'escoltis en un àmbit més privat... jeje! Si t'agrada el jazz suposo que en alguna ocasió ja has escoltat la trompeta d'aquest gran mestre! Aconsegueix relaxar-te els 5 sentits... L'anomenen el "poeta del jazz"...

JAIME CULLUM - These are the days -

Aquesta peça la podeu trobar al disc "Twentysomething" (2003). Cullum , gran veu i gran compositor!...I remember you and I start to smile...

MARLANGO - It's all right -

Watling i Coixet treballant un altre cop juntes en una de les cançons més xules de Marlango! És una bona cançó per començar la setmana!

Una tarda de CROKINOLE...

A vegades les tardes més tontes són les més divertides... Us explicaré la història del crokinole! jejeje! Els fets han anat de la següent manera... La ciutat: Manresa. El dia: diumenge 20 de gener. El lloc dels fets: exposició "Cinc mil anys jugant. Cent jocs indispensables d'ara i de sempre al voltant d'una taula". Les implicades: zipi & zape. Curiositat, no? Aquesta és la història de dues noies que mai planifiquen res, simplement queden de tant en tant perquè tenen ganes de veure's. Les trobades sempre comencen normals. Zipi: Hola, com estàs? Zape: Jo bé i tú? Zipi: També! Després del "també" les coses sempre comencen a canviar... Bé, no us explicaré totes les històries d'aquests dos personatges perquè són privades i molt llargues, però us explicaré el final de la del crokinole. En una d'aquestes trobades esporàdiques, zipi & zape es van trobar pel camí una exposició de joguines i van decidir entrar-hi. La mitjana d'edat era de 8 anys... (sense comentaris). A l'exposició hi havia molts jocs i unes instruccions que detallaven com s'hi havia de jugar... Zipi & zape van intentar seguir les instruccions... però es van desesperar i sabeu com van acabar? Fent torres amb el crokinole i castells amb les peces de colors d'un joc que no us aconsello que us compreu! jejeje! Zipi & zape s'ho van passar genial però el millor de la tarda va ser la cara de sorpresa i d'incomprensió de les persones que les envoltaven (sobretot la del guardià de l'exposició!!!jejeje). La vida s'ha de viure, que són dos dies! No us quedeu mirant a l'altra gent com la gaudeix... Gràcies ZAPE!

THE POLICE - Every breath you take -

Crec que en aquesta cançó no li fan falta justificacions... Cada cop que l'escolto se'm posa la "pell de gallina"... ;) Mireu que jove l'Sting!

La importància dels petits moments...

Era dia de mercat. Dia de rebaixes també. Els carrers de Vic eren intransitables. Gent amunt i avall. M'estava agobiant. Però de cop vaig aixecar el cap i vaig veure aquesta imatge... Em vaig parar al mig del carrer, vaig treure la càmera i els hi vaig fer una foto. Per un moment, la gent va aturar els seus passos i va aixecar la vista... Però tothom, amb aquell afany consumista i el rellotge intern que diu que no pots perdre ni dos minuts, tornava a baixar la mirada i feia un gest amb el cap... Jo m'hi vaig estar els meus 10 minuts. Potser em prendreu per boja, com ho va fer la majoria, però la veritat és que m'és igual! ;)